Vull demanar per reis,
que la gent sigui més transparent.
Que tinguin menys filtres,
sense tenir menys pes.
Que pugui endinsar-me dins,
que es deixin conèixer,
i que no vulguin ser
el que no poden ser.
També vull que no em vegin
com un personatge d’aventures,
que viu al límit salvant situacions difícils.
Tampoc que em vegin
com una ferida sense cura
i que vaga buscant que el cor li arreglin.
Sóc un full en blanc,
tan blanc que ni jo sé qui sóc.
Podria ser tant,
que puc ser-ho tot,
però de blanc que sóc,
ningú vol escriure’m el seu nom.
La gent no es mulla
i jo espero a l’aigua,
fa temps,
nadant sol.
Pen 